La lengua de las mariposas

Una pel·lícula que et fa pensar que, malgrat tot, ara vivim bé. Durant aquells temps difícils la gent no es podia expressar lliurement, i si tiraves una mica cap al bàndol equivocat podies perdre-ho tot. Això és el que va voler evitar la família del protagonista al final de la pel·lícula, que malgrat ser de creença republicana insultaven com mai als que pensaven com ells per salvar la pell. Fins i tot el nen insulta al que va ser el seu mestre, i fins i tot més, era com un amic per a ell, el seu mentor.
Durant la pel·lícula, el mestre proposa un mètode de classe poc habitual en aquells temps, un model constructivista, on els alumnes eren tractats amb iguals condicions que el mestre, estaven al mateix nivell. Volia que els nens aprenguessin d'una manera divertida i que s'ho passessin bé aprenent sense adonar-se'n.
És una pel·lícula que mostra la crueltat en que es tractaven uns pensaments fora del que la gent anomenava "pensaments d'Espanya", que en aquella època van ser els republicans, com podria haver estat una altra ideologia en uns altres temps. Reflexionem sobre la tolerància i les coses poden anar molt a millor, som el futur de la societat i coses com aquesta no s'haurien de repetir, en la civilització d'ara no...